Després d’aconseguir un diagnòstic dins d’un pla d’actuació, es recomanen mesures correctores i es proposen mesures químiques. Es valoren els tipus de tractaments, en què es diferencia entre els generalitzats i els dirigits, i la tècnica d’aplicació o la residualitat del producte que cal aplicar, i que en determinarà la perillositat.
Si s’evita sempre l’ús massiu dels biocides i s’esgoten abans les mesures preventives, els tractaments també poden ser criogènics, per anòxia o amb calor mitjançant microones o infrarojos. Tot i que sovint són inviables en obra, el principal inconvenient és que no poden garantir la futura durabilitat de la fusta, a diferència dels tractaments químics, que resten obligats a garantir-ne la traçabilitat i l’eficàcia i en què l’aplicador és l’emissor del certificat un cop finalitzat.