(Reticulitermes banyulensis). Insectes socials organitzats en colònies que viuen a l’exterior, a terra, on tenen un niu principal. Són capaços de creuar els fonaments de cases i edificis per atacar i destruir la fusta. La seva gestió exigeix eliminar o controlar la colònia, mitjançant la instal·lació d’esquers de molt baixa toxicitat per a mamífers i altres espècies no diana. L’estratègia es pot iniciar en qualsevol època de l’any i es porta a terme amb tractaments IGR (inhibidors de la síntesi de la quitina), donat que són els més efectius i menys perillosos. Són d’ús exclusivament professional i es tracta d’interceptar i contaminar la seva alimentació.
Al llarg de l’any es programaran diverses visites que, depenent d’altres paràmetres, seran més o menys espaiades en el temps. El sistema funciona mitjançant la instal·lació d’esquers, interiors superficials o exteriors subterranis. En una primera fase, després d’interceptar la colònia, es comença a intoxicar-la a través de l’alimentació, aprofitant la seva pròpia biologia (trofal·làxia), en aquest sistema es contamina la totalitat dels individus, atès que són incapaços de relacionar causa-efecte, fet que garanteix l’èxit del programa. El consum determina la durada del tractament, que impedeix el desenvolupament biològic normal dels subjectes, que queden exposats a patògens i depredadors, situació que comporta una segona fase de control en què, després de tres visites sense contacte ni consum, queda resol el problema. En la darrera fase de manteniment, es recomana una visita anual per evitar reinfestacions. Fet habitual en edificis afectats anteriorment.